----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
TRANSICIONS:
1 - EL TALL
És la transicó més utlitzada i serveix per observar l'acció des d'un altre punt de vista, per narrar posant el punt de mira en diversos elements i personatges, canviar d'espai, per mantenir diàlegs entre els personatges...
2- L'ENCADENAT
L'encadenat és aquella transició que o bé pretén gnerar una tercera imatge en base a les dues imatges que interactuen entre elles, es a dir, la que desaperaix i la que apareix, o bé ens serveix per mostrar el pas del temps d'una seqüència a una altre.
La primera seqüència de la pel·lícula "Apocalypse Now" de Francis Ford Coppola (1979).
Fixeu-vos en tot allò que es pot expressar a través de l'encadenat.
Que expresa la tercera imatge que sorgeix de les altres dos?
Serveix per tancar un bloc d'informació i deixar respirar al espectador després de cada bloc d'informació
Una imatge desplaça a l'altre.
Una imatge tanca a negre enfocant un element determinat de l'encuadrament permetent donar-li un major valor en aquest i tancar únicament amb ell.
3- EL FOS A NEGRE
Serveix per tancar un bloc d'informació i deixar respirar al espectador després de cada bloc d'informació
4- LA CORTINETA
Una imatge desplaça a l'altre.
5- L'IRIS
Una imatge tanca a negre enfocant un element determinat de l'encuadrament permetent donar-li un major valor en aquest i tancar únicament amb ell.
Les transicions, generalment, serveixen per deixar respirar a l'espectador entre informació i informació i per això podem dir que un encadenat és com un punt i seguit en una redacció mentre que un fos a negre seria com un punt i a part.
------------------------------------------------------
Els elements que propicien la estètica cinematogràfic enfront de la imatge de vídeo:
1- PROFUNDITAT DE CAMP: És aquella distancia que queda enfocada. En el cinema acostuma a ser curta i a enfocar el punt d'interès de l'espectador.
2- RELACIÓ D'ASPECTE O FORMAT: És la proporció que adopta la pantalla que en cinema acostuma a ser més apaisada o panoràmica. Les relacions d'aspecte més usades són 4:3 (1,33:1), 16:9 (1,66:1). Avui en dia aquesta última és la més estandaritzada. En cinema s'acostuma a utilitzar el 2,35:1 o 2,39 o Cinemascope. El primer número fa referencia a l'amplada i el segon a l'alçada.
3- IMATGE AMB PROFUNDITAT DEL CINE O IMATGE PLANA DEL VÍDEO: Una imatge plana és aquella que no té profunditat, és a dir, que enganxa el personatge amb el fons.
En cinema es desenganxa el personatge del fons composant a través de la llum, d'elements en fuga, de moviments en la profunditat...
--------------------------------------------------------------------------------------------
EL PLA CONJUNT
Aquesta imatge és un primer pla del senyor o és un pla general de la senyora? És un PLA CONJUNT!
Recordeu que quan dos personatges es troben en escales diferents en la mateixa imatge diem que és un pla conjunt.
"L'any passat a Marienbad" d'Alain Resnais (1961)
LA DIRECCIÓ DE LA MIRADA
En totes les imatges la mirada hi fà un recorregut però, on mira primer la mirada?
El que mira primer la mirada són els objectes en moviment que apareixen en la pantalla. Els elements cinètics (recordeu que "Kine" en grec vol dir moviment).
"Baraka" (1992) de Ron Fricke
El segón que mira és les zones de contrastst: si la imatge es tota fosca l'ull lirarà cap a la llum i si la imatge és molt lluminosa l'ull mirarà cap a allò fosc. Mira, doncs, el que és diferent. El contrast.
Diego Velázquez "Las meninas" (1656)
Amb el color passa el mateix: si en la imatge predominen els colors càlids l'ull mirarà la zona de colors freds i al inrevés si en la imatge predominen els colors freds mirarà la zona de color càlida.
Henri Matisse "Harmonia en roig" (1908)
Paul Gauguin "La bacaina" (1891)
Piet Mondrian
Finalment la mirada fà aquest recorregut també seguint les linies de composició: Així doncs, si la composició és en triangle la mirada el reseguirà mirant sempre primer l'angle superior i passant pels altres dos angles després per finalment mirar al centre.
Si la composició és en quadrat la mirada sempre tendirà a mirar al centre d'aquest.
Caravaggio? "El dentista" (1607-1609)
---------------------------------------------------------------------------------------------
EL COLOR:
El color es diferencia en color llum i color pigment.
El color llum és aquell que es caracterítza per ser l'usat tan en les imatges que es generen a través de l'ordenador, la televisió, el cinema...
Els tres colors llum primaris són: el vermell (RED), el verd (GREEN) i el blau (BLUE).
Les sigles estableixen el que anomenem RGB i que és la totalitat de color d'una imatge llum ja que através de la mescla d'aquests tres s'estableixen tota la resta de colors.
Per altra banda, els colors pigment són aquells que s'utilitzen sobre una superfície: la pintura, les teles, els mosaics...
Els tres colors pigment primaris són el Cyan, el Magenta i el Groc i al igual que els anteriors de la mescla dels tres aconseguim crear tota la paleta cromàtica (tots els colors).
Com veieu, aquests tres són els colors secundaris llum i els colors secundaris pigment són els colors primaris llum.
Fixeu-vos com de la mescla dels colors llum sempre obtenim un color secundàri més clar i que de la mescla dels colors primaris pigment sempre aconseguim un color secundàri més fosc.
Per últim, de tots els colors llum mesclats obtenim el blanc que no el considerem un color sinó llum ja que el pecebem com acromàtic (sense color) i de la mescla de tots els colors pigment obtenim el negre que tampoc el percebem com un color, sinó acromàtic.
---------------------------------------------------------------------------------------------
CONTRAST I ARMONÍA / TENS I DIÀFAN:
Tot l'art es regeix per aquesta dualitat: Contrast i armonía.
Això és, la relació que s'estableix entre allò que es igual entre si i allò que és diferent. Anem a veure-ho:
Una imatge de la pel·lícula "La noche del cazador" (1955) de Charles Laughton.
Com diries que és la llum d'aquesta imatge, armònica o contrastada?
Et genera sensació de tensió o més aviat una sensació de tranquilitat?
La següent: Una pintura de Pablo Picasso.
I una última imatge: una pintura de Paul Gauguin.
Això passa amb tots els elements: amb la llum i el color com hem vist però també amb el só, el moviment intern i extern al pla, la composició, els angles, el muntatge...
En conclusió, l'ésser humà davant el contrast té sensació de tensió mentre que davant la armonía (la igualtat) té sensació de tranquilitat.
Apliquem-ho ara a la imatge en moviment. Al cinema!! (recordeu que "kine" en grec significava moviment) Dues seqüències de "Mala sang" de Leos Carax i una de . Fixeu-vos en la imatge i en com genera tensió a través del contrast.
---------------------------------------------------------------------------------------------
LA PERSISTENCIA DE LA RETINA
Aquest fet de la visió ens permet que si passem moltes imatges seguides molt ràpidament (en el cinema 24 cada segon) aquestes es posin en la retina unes sobre les altres i el nostre cervell les crelacioni entre elles i ens dongui la sensació de moviment quan en realitat només són fotografies estàtiques.
Deixo vídeos d'alguns jugets òptics per a entendre-ho millor. Fixeu-vos que son imatges que quan passen ràpidament simulen la sensació de moviment pel fet que acabem d'explicar.
El praxinoscopi:
LA PERSISTENCIA DE LA RETINA
El que mirem, quan ho deixem de mirar dura en la retina una mica de temps. Així doncs, la imatge queda impresa en la retina durant un temps molt, molt curt abans de deixar de veure-la. Segons Joseph Plateau, el descobridor d'aquest fet, dura 0,1 segons abans de desapareixer.
Aquest fet de la visió ens permet que si passem moltes imatges seguides molt ràpidament (en el cinema 24 cada segon) aquestes es posin en la retina unes sobre les altres i el nostre cervell les crelacioni entre elles i ens dongui la sensació de moviment quan en realitat només són fotografies estàtiques.
Deixo vídeos d'alguns jugets òptics per a entendre-ho millor. Fixeu-vos que son imatges que quan passen ràpidament simulen la sensació de moviment pel fet que acabem d'explicar.
El praxinoscopi:
---------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada